No ho hem fet bé.
No hem sabut fer arribar, a allò que alegrement es coneix com a comunitat docent, la proposta d’obrir els estudis a tothom encara que no poguessin pagar les taxes. De fet, pensàvem, era senzill, fins i tot potser massa senzill, o que la proposta era evidentment necessària; o dit d’una altra manera: quina ingenuïtat, sense saber fer anar els recursos tècnics, les noves tecnologies, les llums de nadal, o els amics de l’autònoma!
Mirant el portal, només hem quedat la burra i el bou: trenta PDI i set PAS. I, malgrat que estem convençuts que la proposta és políticament vàlida, no ens sembla oportú mantenir a la vista noms i esquelles. Deixarem, però, la proposta, prop d’altres alegries.
Khaire, companyes!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada